Com triar IA legal sense fum: les set preguntes

Escollir una eina d'IA jurídica exigeix set comprovacions: fonts desglossades (quines, de quina jurisdicció, actualitzades a quan), verificació amb enllaç a la font oficial, benchmark amb metodologia pública, destí contractual de les dades, límits declarats pel proveïdor, registre de la diligència i condicions de sortida. L'evidència publicada amb revisió per parells (Universitat de Stanford, Journal of Empirical Legal Studies, 2025) mostra que les eines especialitzades redueixen l'error respecte als xats generalistes —en la seva mesura, entre el 17% i el 33% de fallades respecte al 43% del generalista— però no l'eliminen: per això «zero al·lucinacions, garantit» és el primer detector de fum. En aquest article: les set preguntes desenvolupades per portar a la reunió comercial, i per què un tribunal espanyol ja va fixar per escrit el preu de la diligència.

Quan et venguin una IA jurídica, la primera frase del venedor et diu gairebé tot. Si comença per «zero al·lucinacions, garantit», ja pots anar escurçant la reunió. No perquè l'eina sigui necessàriament dolenta. Perquè qui et promet el que l'evidència publicada no avala t'està demanant fe — i en dret no treballem amb fe. Treballem amb fonts.

El que diu l'evidència (la de veritat, amb revisió per parells)

L'estudi acadèmic de referència el va publicar la Universitat de Stanford en una revista jurídica revisada per parells. Va mesurar eines d'investigació jurídica amb IA — les especialitzades de pagament, no els xats generalistes — i va trobar dues coses alhora:

La bona: les eines especialitzades redueixen molt l'error davant d'un xat generalista.

La incòmoda: no l'eliminen. En la seva mesura, les especialitzades van fallar en un rang d'entre el 17% i el 33% dels casos, enfront del 43% del model generalista que van fer servir de comparació.

Avís honest sobre l'abast: van mesurar eines americanes, sobre dret anglosaxó. Del mercat espanyol no em consta una mesura equivalent publicada amb metodologia oberta. Això no tranquil·litza: significa que aquí comprem amb menys informació — i que les preguntes que segueixen són més necessàries, no menys.

Un moment: què és un «wrapper»?

La paraula que convé conèixer abans de la llista. Un wrapper (embolcall) és un producte que només embolcalla un model de tercers —el mateix xat que ja fas servir de franc— amb una capa de màrqueting jurídic al damunt, sense tecnologia pròpia rellevant: sense corpus verificat, sense ancoratge a fonts oficials, sense registre. No és il·legal vendre'l. Però hauries de saber què estàs comprant, perquè el preu de la capa de pintura de vegades és notable.

Les set preguntes (porta-les a la reunió)

1 · Sobre quines fonts treballa — quines, de quina jurisdicció, actualitzades a quan?

«Milions de documents» no és una resposta: és un titular. La resposta seriosa desglossa: quins tipus de document, quina vigència, com s'actualitza.

2 · Cada afirmació enllaça a la seva font oficial?

La prova dels cinc segons: demanes una resposta amb jurisprudència i comproves si cada citació obre la resolució oficial o si t'ha de tocar buscar-la a mà i resar.

3 · Publiqueu un benchmark amb metodologia — o em demaneu que m'ho cregui?

Un benchmark seriós diu què es va mesurar, com, amb quants casos i on falla. Un número rodó sense metodologia és màrqueting amb decimals.

4 · On van les meves dades?

On es processen, si s'entrena amb ells, qui pot veure'ls, com s'esborren. Per contracte, no de paraula. (Si vas llegir l'article sobre IA i secret professional, ja saps per què aquesta pregunta no és negociable.)

5 · Quins límits declareu?

Una eina seriosa publica el que NO fa. La que «ho fa tot» — cerca, redacció, comptabilitat i el cafè — normalment no fa bé res. La confessió de límits és el millor senyal d'enginyeria honesta que existeix.

6 · Què queda registrat de la meva diligència?

El dia que algú et pregunti si vas verificar — i aquesta sèrie va començar amb un tribunal preguntant exactament això — tens constància, o tens memòria?

7 · Què passa si marxo?

Exportació de les meves dades, format, termini, cost. La facilitat de sortida és la millor mesura de la confiança del proveïdor en el seu producte.

El preu de la diligència (el va fixar un tribunal, no un venedor)

Potser recordes el detall del cas de les 48 sentències que no existien: quan el tribunal canari va calcular la multa a l'advocat, va prendre com a referència el que costen les eines d'IA jurídica serioses — va deixar escrit «plans des de 70 euros mensuals», segons la nota oficial del Poder Judicial.

Així que la pregunta del preu està mal plantejada. No és «70 euros al mes és car?». És: comparat amb què? Amb les hores que perds comprovant a mà el que et dona un xat gratuït? Amb el dia que no comprovis? Un tribunal ja va fer aquest compte per escrit. Sortia a favor de l'eina.

Les referències de preu del mercat canvien; la xifra citada és la que el propi auto va deixar per escrit el febrer de 2026 — aquest article no recomana preu ni proveïdor.

La part on aquest examen m'examina a mi

Seré transparent: fa setmanes que us explico que estic construint un sistema de treball amb IA per a despatxos. Aquestes set preguntes també van per mi. El que estic construint haurà de respondre-les per escrit — corpus desglossat, benchmark amb metodologia pública, arquitectura de dades i registre — o no mereixerà vendre's. Publicar l'examen abans de presentar-s'hi és la part del «sense fum» que no es pot fingir.

Preguntes freqüents

Què és un «wrapper» en IA legal?

Un producte que només embolcalla un model de tercers —el mateix xat generalista de sempre— amb una capa de màrqueting jurídic, sense tecnologia pròpia rellevant: sense corpus verificat, sense ancoratge a fonts oficials, sense registre de l'activitat. No és il·legal vendre'l, però convé saber què es compra: les set preguntes d'aquest article ho detecten en una reunió.

Quina taxa d'error tenen les eines d'IA jurídica?

L'única mesura acadèmica amb revisió per parells (Stanford, Journal of Empirical Legal Studies, 2025) va trobar entre un 17% i un 33% de fallades en eines especialitzades de pagament, enfront del 43% del model generalista de comparació — sobre eines americanes i dret anglosaxó. Redueixen l'error; no l'eliminen. Del mercat espanyol no consta una mesura equivalent amb metodologia oberta.

Què ha d'incloure un benchmark seriós d'una IA jurídica?

Què es va mesurar, com es va mesurar, amb quants casos, de quins tipus, i on falla l'eina. Un percentatge rodó sense metodologia publicada no és un benchmark: és màrqueting amb decimals. Si el proveïdor no pot ensenyar la metodologia, la resposta honesta és que no la té.

Quant costa una IA jurídica seriosa?

Les referències de mercat canvien, però hi ha una xifra amb valor especial: en calcular una sanció per cites inventades, el TSJ de Canàries va prendre com a referència eines amb «plans des de 70 euros mensuals» (acte de febrer de 2026). Més útil que el preu absolut és la comparació: quant costa l'alternativa en hores de verificació manual — o el dia que no es verifiqui.

Què he de preguntar sobre les meves dades abans de contractar?

Quatre coses, per contracte i no de paraula: on es processen (jurisdicció), si s'entrena amb ells (i com excloure's), qui hi pot accedir, i com i quan s'esborren — inclosa l'exportació si decideixes marxar. La facilitat de sortida és la millor mesura de la confiança del proveïdor en el seu propi producte.

Fonts d'aquest article

• Magesh et al., Journal of Empirical Legal Studies (Stanford, 2025).
• Nota oficial del Poder Judicial (interlocutòria del TSJ de Canàries).
• D'aquesta sèrie: les 48 sentències que no existien i IA i secret professional.

Fonts verificades el 6-jul-2026. En aquest blog no es demana fe: s'enllaça la font.

Cada dues setmanes publico una anàlisi com aquesta a la newsletter PYME Digital PRO: digitalització de despatxos, gestories i pimes professionals, sense fum. Subscriu-te a LinkedIn.