Com triar IA legal sense que et venguen fum: les set preguntes

Triar una ferramenta d'IA jurídica exigeix set comprovacions: fonts desglossades (quines, de quina jurisdicció, actualitzades a quan), verificació amb enllaç a la font oficial, benchmark amb metodologia pública, destí contractual de les dades, límits declarats pel proveïdor, registre de la diligència i condicions d'eixida. L'evidència publicada amb revisió per parells (Universidad de Stanford, Journal of Empirical Legal Studies, 2025) mostra que les ferramentes especialitzades redueixen l'error davant dels xats generalistes —en el seu mesurament, entre el 17% i el 33% de fallades davant del 43% del generalista— però no l'eliminen: per això «zero al·lucinacions, garantit» és el primer detector de fum. En aquest article: les set preguntes desenvolupades per a portar a la reunió comercial, i per què un tribunal espanyol ja va fixar per escrit el preu de la diligència.

Quan et vengen una IA jurídica, la primera frase del venedor et diu quasi tot. Si comença per «zero al·lucinacions, garantit», ja pots anar acurtant la reunió. No perquè l'eina siga necessàriament roïna. Perquè qui et promet el que l'evidència publicada no recolza t'està demanant fe — i en dret no treballem amb fe. Treballem amb fonts.

El que diu l'evidència (la de veritat, amb revisió per parells)

L'estudi acadèmic de referència el va publicar la Universitat de Stanford en una revista jurídica revisada per parells. Va mesurar eines d'investigació jurídica amb IA — les especialitzades de pagament, no els xats generalistes — i va trobar dues coses alhora:

La bona: les eines especialitzades redueixen molt l'error enfront d'un xat generalista.

La incòmoda: no ho eliminen. En el seu mesurament, les especialitzades van fallar en un rang d'entre el 17% i el 33% dels casos, enfront del 43% del model generalista que van usar de comparació.

Avís honest sobre l'abast: van mesurar eines americanes, sobre dret anglosaxó. Del mercat espanyol no em consta un mesurament equivalent publicat amb metodologia oberta. Això no tranquil·litza: significa que ací comprem amb menys informació — i que les preguntes que seguixen són més necessàries, no menys.

Un moment: què és un «wrapper»?

La paraula que convé conéixer abans de la llista. Un wrapper (embolcall) és un producte que només embolica un model de tercers —el mateix xat que ja uses de franc— amb una capa de màrqueting jurídic damunt, sense tecnologia pròpia rellevant: sense corpus verificat, sense ancoratge a fonts oficials, sense registre. No és il·legal vendre'l. Però hauries de saber què estàs comprant, perquè el preu de la capa de pintura a vegades és notable.

Les set preguntes (porta-les a la reunió)

1 · Sobre quines fonts treballa — quines, de quina jurisdicció, actualitzades a quan?

«Milions de documents» no és una resposta: és un titular. La resposta seriosa desglossa: quins tipus de document, quina vigència, com s'actualitza.

2 · Cada afirmació enllaça a la seua font oficial?

La prova dels cinc segons: demanes una resposta amb jurisprudència i comproves si cada cita obri la resolució oficial o si et toca buscar-la a mà i resar.

3 · Publiqueu un benchmark amb metodologia — o em demaneu que m'ho crega?

Un benchmark seriós diu què es va mesurar, com, amb quants casos i on falla. Un nombre redó sense metodologia és màrqueting amb decimals.

4 · On van les meves dades?

On es processen, si s'entrena amb ells, qui pot veure'ls, com s'esborren. Per contracte, no de paraula. (Si vas llegir l'article sobre IA i secret professional, ja saps per què aquesta pregunta no és negociable.)

5 · Quins límits declareu?

Una eina seriosa publica el que NO fa. La que «ho fa tot» — cerca, redacció, comptabilitat i el cafè — sol no fer bé res. La confessió de límits és el millor senyal d'enginyeria honesta que existeix.

6 · Què queda registrat de la meva diligència?

El dia que algú et pregunte si vas verificar — i aquesta sèrie va començar amb un tribunal preguntant exactament això — tens constància, o tens memòria?

7 · Què passa si me'n vaig?

Exportació de les meves dades, format, termini, cost. La facilitat d'eixida és la millor mesura de la confiança del proveïdor en el seu producte.

El preu de la diligència (el va fixar un tribunal, no un venedor)

Potser recordes el detall del cas de les 48 sentències que no existien: quan el tribunal canari va calcular la multa a l'advocat, va prendre com a referència el que costen les eines d'IA jurídica serioses — va deixar escrit «plans des de 70 euros mensuals», segons la nota oficial del Poder Judicial.

Així que la pregunta del preu està mal plantejada. No és «70 euros al mes és car?». És: comparat amb què? Amb les hores que perds comprovant a mà el que et dona un xat gratuït? Amb el dia que no comproves? Un tribunal ja va fer eixe compte per escrit. Eixia a favor de l'eina.

Les referències de preu del mercat canvien; la xifra citada és la que el propi acte va deixar per escrit al febrer de 2026 — aquest article no recomana preu ni proveïdor.

La part on aquest examen m'examina a mi

Seré transparent: porte setmanes contant-vos que estic construint un sistema de treball amb IA per a despatxos. Aquestes set preguntes també van per mi. El que estic construint haurà de respondre-les per escrit — corpus desglossat, benchmark amb metodologia pública, arquitectura de dades i registre — o no mereixerà vendre's. Publicar l'examen abans de presentar-s'hi és la part del «sense fum» que no es pot fingir.

Preguntes freqüents

Què és un «wrapper» en IA legal?

Un producte que només embolica un model de tercers —el mateix xat generalista de sempre— amb una capa de màrqueting jurídic, sense tecnologia pròpia rellevant: sense corpus verificat, sense ancoratge a fonts oficials, sense registre de l'activitat. No és il·legal vendre'l, però convé saber què es compra: les set preguntes d'aquest article el detecten en una reunió.

Quina taxa d'error tenen les eines d'IA jurídica?

L'única mesura acadèmica amb revisió per parells (Stanford, Journal of Empirical Legal Studies, 2025) va trobar entre un 17% i un 33% de fallades en eines especialitzades de pagament, enfront del 43% del model generalista de comparació — sobre eines americanes i dret anglosaxó. Redueixen l'error; no l'eliminen. Del mercat espanyol no consta una mesura equivalent amb metodologia oberta.

Què ha d'incloure un benchmark seriós d'una IA jurídica?

Què es va mesurar, com es va mesurar, amb quants casos, de quins tipus, i on falla l'eina. Un percentatge redó sense metodologia publicada no és un benchmark: és màrqueting amb decimals. Si el proveïdor no pot ensenyar la metodologia, la resposta honesta és que no la té.

Quant costa una IA jurídica seriosa?

Les referències de mercat canvien, però hi ha una xifra amb valor especial: en calcular una sanció per cites inventades, el TSJ de Canàries va prendre com a referència eines amb «plans des de 70 euros mensuals» (acte de febrer de 2026). Més útil que el preu absolut és la comparació: quant costa l'alternativa en hores de verificació manual — o en el dia que no es verifique.

Què he de preguntar sobre les meves dades abans de contractar?

Quatre coses, per contracte i no de paraula: on es processen (jurisdicció), si s'entrena amb ells (i com excloure's), qui pot accedir, i com i quan s'esborren — inclosa l'exportació si decideixes anar-te'n. La facilitat d'eixida és la millor mesura de la confiança del proveïdor en el seu propi producte.

Fonts d'este article

• Magesh et al., Journal of Empirical Legal Studies (Stanford, 2025)
• Nota oficial del Poder Judicial (acte del TSJ de Canàries)
• D'aquesta sèrie: les 48 sentències que no existien i IA i secret professional.

Fonts verificades el 6-jul-2026. En este blog no es demana fe: s'enllaça la font.

Cada dues setmanes publique una anàlisi com aquest en la newsletter PYME Digital PRO: digitalització de despatxos, gestories i pimes professionals, sense fum. Subscriu-te en LinkedIn.